El traumatisme dental i les seves repercusions

7 de març de 2012 · Clínica Bofill

La Dra. Marina Roura i la Dra. Isabelle Brau són odontòlogues especialistes en nens i nenes de 0 a 12 anys i especialistes en odontologia per a pacients amb discapacitats físiques i psíquiques.

La seva filosofia de treball és la PREVENCIÓ.

La primera fase de la prevenció, i en el seu entendre, la més important, és el CONEIXEMENT. Si una persona no sap que pot passar o que es pot fer per millorar una situació mai podrà assolir els nivells màxims de salut general. Per això el nostre objectiu és transmetre a la població les armes necessàries per augmentar el coneixement. Un dels grans desconeguts en el sector odontològic és què fer quan rebem un cop a la boca.

En certes ocasions els cops a la boca son molt poc evidents ja que no hi ha sang, casi no se sent dolor però la dent es mou una mica i està ressentida. En altres ocasions hi ha molt de sagnat, no es veu res però en realitat només hi ha un problema de llavi o geniva i no de dents.

I la pregunta que ens sorgeix es ¿QUE HEM DE FER?

Durant la infància, la pràctica esportiva o bé en altres ocasions com accidents de trànsit i amb persones amb problemes de coordinació ens trobem que hi ha una alta incidència de traumatismes a nivell oral: llavis, genives, llengua i dents. Es important estar al cas dels traumatismes bucals tan en dent temporals (de llet) o definitives ja que en certes ocasions poden arribar a posar en perill la vitalitat de la dent.

Després de rebre un cop en la zona oro facial podem trobar-nos inflamació dels teixits tous externs o interns, sagnat dels teixits tous o bé relacionats amb les dents, desplaçament o mobilitat de les dents i fractures més o menys importants.

El sagnat en aquesta zona sol ser molt important ja que hi ha gran presencia de vasos i arteries en aquesta zona. Aquest fenomen crea gran expectació ja que el sagnat intens es senyal d’alarma. No sempre un gran sagnat fa que el pronòstic sigui dolent però si que requereix una valoració de la zona per un odontòleg.

La CONCUSIÓ es quan després de rebre un cop sec no hi ha fractura, ni desplaçament, ni sagnat. Però sempre s’ha d’avaluar clínicament i radiogràficament ja que passat un temps pot aparèixer un color fosc a la dent traumatitzada que indica una afectació del nervi de la dent.

La SUBLUXACIÓ es quan es veu una lleugera mobilitat dentaria amb una mica de sagnat a nivell de la unió entre dent i geniva. En aquest cas l’avaluació del odontòleg determinarà si hem de intervenir per estabilitzar la dent i preveure el pla de tractament a llarg termini segons la importància de cada cas.

La LUXACIÓ en aquest cas la dent presenta una gran mobilitat “com una campana” o bé està enfonsada dins de l’os parcial o totalment. Son casos molt alarmants i normalment tothom acudeix a la consulta del odontòleg per fer l’avaluació i el tractament pertinent. Es de vital importància que aquesta valoració odontològica es faci el més ràpidament possible per evitar complicacions.

L’AVULSIÓ es la luxació cap en fora de la dent i buscar un odontòleg immediatament. Si és una dent definitiva s’ha de seguir un protocol molt concret per poder col·locar aquesta dent al seu lloc. Les dents de llet NO es re col·loquen. Si no es pot re col·locar en el moment s’ha de conservar la dent en un mitjà humit (la pròpia saliva) o bé amb llet o suero fisiològic.

Finalment les FRACTURES poden ser molt diferents unes de altres. Poden variar des de una fissura a primera vista inapreciable fins a una fractura vertical que afecta tota la dent de fora endins, amb o sense afectació del nervi, amb o sense mobilitat o sagnat. Però sempre s’han de controlar. La fissura mateix no s’aprecia va primera vista però es una possible via d’entrada de bacteris cap al nervi que s’ha de evitar. En aquest cas també es important el temps que transcorre entre el traumatisme i l’avaluació ja que hem de augmentar les oportunitats de recuperació de la dent.

Sempre que hi ha un traumatisme en la zona oral abans d’acudir al odontòleg, s’han de cobrir totes les necessitats vitals del pacient, si el traumatisme es important s’ha de valorar neurològicament l’estat de la persona, si hi han ferides en teixits tous s’han de tractar i controlar les vacunacions del pacient.

En els traumatismes de la zona oro facial l’avaluació de la situació per part d’un odontòleg és necessària el més ràpidament possible ja que d’aquesta pot dependre la vitalitat de la dent. 

Per més informació podeu assistir a la Conferència pràctica oberta a tothom i gratuïta titulada: 

Odontologia pediàtrica i en edat adolescent; la prevenció és possible.
Veure informació de la conferència a la web.