He de preocupar-me si tremolo?

9 d’abril de 2021 ·Dr. López Pousa, Secundí

“NO S’HA DE CONFONDRE EL
TREMOLOR ESSENCIAL AMB LA
MALALTIA DE PARKINSON”

Al llarg de la vida, la majoria de les persones presentaran tremolor alguna vegada, encara que molts cops serà un tremolor ocasional. Diem que tremolem quan observem que una part del nostre cos mostra moviments oscil·latoris rítmics. Encara que el tremolor pot afectar qualsevol part del cos, les formes més freqüents de presentació són, per ordre decreixent, les extremitats superiors (sobretot les mans), la zona cefàlica (el cap i el coll) i les mandíbules, i amb menor freqüència es presenta en l’àmbit laringi, a les extremitats inferiors, al tronc i a la cara.

“EL TREMOLOR ESSENCIAL EL PATEIX
AL VOLTANT DEL 3% DE LA POBLA CIÓ I
SOL SER HEREDITARI”


Per regla general, quan parlem de tremolor pensem en un adult i en la malaltia de Parkinson. No obstant això, el tremolor també és molt freqüent en els nens. En aquestes edats, generalment és un tremolor essencial, és a dir, benigne, i no associat a cap malaltia neurodegenerativa. Ara bé, si el tremolor és crònic i interfereix en la vida diària del nen (li impedeix escriure o dur a terme alguna altra activitat), seria convenient que l’avalués el pediatre.

En l’edat adulta, la presència de tremolor també és freqüent i en la majoria dels casos sol tenir poca rellevància clínica, de manera que no és necessari realitzar proves complementàries diagnòstiques ni tractament mèdic. No obstant això, és recomanable la valoració d’un especialista, ja que en molts casos pot ser la primera manifestació d’un procés neurològic neurodegeneratiu o una altra malaltia cerebral o metabòlica. I és en aquests casos quan s’han de sol·licitar exploracions complementàries com ara anàlisis i, a vegades, proves d’imatge cerebral. Amb les anàlisis podem valorar i descartar malalties del tiroide, de la paratiroide, endocrines, dèficits vitamínics o toxicitat per alguna substància que puguin estar associats al tremolor. Les proves d’imatge cerebral se sol·liciten si se sospiten lesions vasculars, tumoracions o processos neurodegeneratius. Quan existeix una història familiar de malalties neurodegeneratives, ens podem plantejar fer estudis genètics.

La forma de presentació més freqüent del tremolor és el denominat tremolor essencial. El pateix al voltant del 3% de la població i sol ser hereditari. Es manifesta a les mans, al cap o a la veu. S’intensifica amb l’ansietat, l’estrès i la fatiga, així com amb el consum de cafeïna i alguns fàrmacs (amfetamines, liti, àcid valproic i diferents antidepressius), i disminueix amb alguns fàrmacs (propanolol i primidona).

Com hem assenyalat anteriorment, quan parlem de tremolor, la primera preocupació és si estarà associat a la malaltia de Parkinson. Aquesta és la segona malaltia neurodegenerativa més freqüent, després de la malaltia d’Alzheimer. Es diagnostica per la presència de símptomes motors: tremolor en repòs, rigidesa, bradicinèsia (lentitud) i inestabilitat postural. No obstant això, les primeres manifestacions poden ser la pèrdua d’olfacte i el restrenyiment. En adults joves (fins als 55 anys) que comencin a presentar insomni, trastorns d’ansietat o símptomes depressius, hem de tenir-ho en compte a l’hora del diagnòstic i el tractament perquè són símptomes que també formen part de la malaltia de Parkinson i poden presentar-se diversos anys abans dels símptomes motors. En aquests casos, si es realitza una exploració exhaustiva ja podem detectar símptomes motors lleugers.

Les manifestacions clíniques afecten en major o menor mesura les habilitats motores, de la comunicació i de l’ànim. L’estil de vida es torna més sedentari, i això repercuteix negativament en les activitats de la vida diària i del treball així com en les relacions personals familiars. Un diagnòstic precoç ajuda a prendre consciència de la malaltia, fet que contribueix a realitzar un necessari canvi en el seu estil de vida i també a introduir un tractament farmacològic primerenc que corregeixi els símptomes motors i psicològics. Tot això afavoreix un increment de l’activitat mental i motora, que és una de les estratègies més eficaces per limitar la progressió de la malaltia i millorar la qualitat de vida.

Els hàbits de vida saludables són importants en totes les malalties, però sens dubte ho són més en la malaltia de Parkinson ―i en les formes lleus i moderades―, ja que instaurar aquests hàbits pot modificar el curs de la malaltia. És molt beneficiós mantenir l’activitat i les relacions socials i practicar activitat física diàriament: caminar (marxa nòrdica, passejar, en una cinta), nedar, fer ioga, ballar o fer taitxí. Totes aquestes activitats han demostrat que milloren els símptomes motors, la inestabilitat postural i la mobilitat, i alguns altres beneficis addicionals. Així, per exemple, el ioga disminueix l’ansietat i els símptomes depressius, i la natació redueix el dolor.

Un altre aspecte molt important que no hem d’oblidar és seguir una dieta sana, equilibrada i rica en flavonoides, que estan presents àmpliament en les fruites i les verdures. Aquests posseeixen una gran activitat antioxidant que protegeix la membrana neuronal, i per això se’ls considera eficaços en la prevenció i el tractament tant de la malaltia de Parkinson com de la malaltia d’Alzheimer.

Article publicat a la Revista CBN núm. 21