Quants anys fa que treballes a la Clínica Bofill?

Vaig començar l’agost del 1998, i m’hi trobo molt a gust.

Actualment ets coordinadora del servei d’hospitalització…

Les meves responsabilitats són gestionar totes les tasques d’infermeria en l’àmbit hospitalari des que un pacient ingressa fins que se li dóna l’alta, i coordinar el servei d’urgències. A més, també m’ocupo de la gestió interna del grup de treball: horaris, vacances, etc.

El teu dia a dia t’obliga a estar molt de temps al despatx...

Sí, però no s’ha d’oblidar que soc infermera i que quan puc o se’m necessita faig una tasca assistencial.

La correcta tasca assistencial és el valor principal que cultiveu a la clínica?

Sens dubte, i en tots els aspectes. És un dels objectius més importants. I no només en la part diagnòstica. Ens interessa el tractament global de la persona, un cop posa el peu a la clínica fins que en surt.
L’atenció abans, durant i després, i l’estat psicològic del pacient són aspectes que tenim molt en compte.

És clau posar-se a la pell del malalt?

En efecte. Això té un nom: empatia. És bàsica, essencial, necessària. Es tracta de ser pacient sense ser-ho, és a dir, canviar-se pel malalti provar de sentir allò que sent no només en l’àmbit físic, sinó també en l’emocional, per assolir un tractament millor. Imaginar-se el dolor de qui has de cuidar fa que el tractament sigui més humà. La nostra feina diària no és només posar injeccions, sinó que també hem de vigilar els sentiments de la persona i procurar que  sempre estigui bé.

Es pot formar el personal d’infermeria perquè sigui empàtic? 

L’empatia surt de cadascú de nosaltres. És innata, sempre hi és, i se’n
té més o menys segons la personalitat.

Els familiars també necessiten ésser atesos de manera especial? 

De manera diferent del malalt i segons la causa del seu ingrés, que pot venir donat per una situació de felicitat, de dolor o de ràbia. Ens hem d’adaptar a cada persona i a cada realitat. Cuidar l’entorn del pacient ens ajudarà a facilitar que es recuperi.

Deixar de banda certs prejudicis és també una forma d’empatia?

Et refereixes a no jutjar a la persona pel seu aspecte, origen o motiu de l’ingrés? La resposta és sí. No es poden fer judicis de valor de ningú. Tothom és igual quan entra per la porta i tothom es mereix un bon servei. S’ha de fer l’esforç d’entendre com se sent aquella persona en aquell moment i oblidar-te de l’embolcall.

Es pot definir l’infermer com un protector del pacient? 

I tant. Intentem aplicar els valors d’infermeria en el tractament dels pacients, tant terapèuticament com emocionalment, perquè surtin satisfets del nostre centre. Busquem el tot i per aconseguir-ho els
hem de protegir o defensar, com n’hi vulguis dir.