La biomecànica del peu

El peu en si, de forma general, és una estructura que pivota sobre tres punts: sota el primer dit, sota el cinquè dit i sota l’os més gran del taló, que és el cinquè. Es configura a través d’un arc plantar i una volta plantar, que és el sistema d’amortiment del peu. Quan impactem, volta i arc plantar baixen, i és el que es coneix com la pronació. Es tracta d’un sistema de motivació que té el cos per fer el pas. Tot està configurat al llarg de l’arc plantar i la volta plantar, que va des de la part interna a la part externa disminuint la quantitat de volta. Hi ha alteracions que poden ser amb menys volta plantar, com seria el peu pla, o desviacions en l’eix frontal, que podria ser un peu pronat quan va cap a dins o un peu supinat quan va cap a fora.

A nivell comercial hi ha hagut un màrqueting impressionant sobre si supinaves o pronaves, quin tipus de corredor eres... Els podòlegs de Catalunya opinem que tots pronem i tots supinem. Quan entrem a trepitjar, supinem, quan ens adaptem el terreny pronem, i quan sortim i propulsem el peu tornem a pronar perquè es comporta com una palanca. A part, té un teixit gras a la planta, que ens serveix per millorar l’impacte i com a retorn del sistema sanguini de tota l’aportació sanguínia que ha anat al peu. És un gran òrgan del nostre cos, molt adaptatiu, li podem posar des de calçat molt estret, a calçat molt gran i ell s’adapta a tot tipus de terrenys i impactes. A l'esport, té molt a veure amb la posició que té el peu en el moment de l'impacte i en el moment de la propulsió. No el podem deslligar de la sabata, o sigui, diríem que l'eina que utilitza el peu és la sabata. La sabata ha de ser, en principi, molt especialitzada per cada tipus d'esport. No podem comprar una sabata de pàdel i posar-nos a fer running. Tampoc comprar una sabata de caminar i posar-nos a jugar a pàdel. Les consideracions de la sabata, en el sentit de gruix i característiques pròpies, condicionaran l'esport que vulgueu practicar.

Una gran avantatge que té el peu és l’adaptació que té a tot tipus de terreny. No es queixa fins que ens passem amb ell. Si tu no li dones un impacte repetitiu i sempre constant, i no té una deformitat constant, aquest peu t’aguantarà tot tipus de calçat. La majoria de problemes s’originen quan hi ha una sobrecàrrega d’intensitat esportiva; si no, et pot aguantar, si no li dones molta càrrega, fins als 40/50 anys sense cap problema. 

La patologia que veiem més freqüent en els esportistes és la fascitis plantar.

La fascitis plantar és una sobrecàrrega d’esforç, és a dir, si nosaltres estem acostumats a córrer 10 km i de cop ens entrenem per una marató i passem a 20 o 30 km, el peu ja aguanta un mes o dos amb aquest nivell d'impacte si ja hi ha un entrenament previ. Però al final, el peu diu: “ostres tu, que m’estic cansant”. Llavors el peu diu: “com puc informar al cervell que m’estic cansant? Doncs m’inflamo.”

Això passa en esportistes d’elit com Rafa Nadal, Pau Gasol, sobretot Joan Carles Navarro... són esportistes que tenen fascitis plantar, però no perquè no tinguin una morfologia de peu ideal per fer esport (perquè ells ho han fet tota la vida), sinó perquè la seva càrrega d’esforç i també el factor edat influeixen. No és el mateix fer algun esport d'alta intensitat amb 20 anys, que te’n vas a dormir i l’endemà el peu es regenera, que tenir-ne 40, que triga més en regenerar. Per exemple, Carles Navarro, que ronda els 40 anys, no es pot regenerar el mateix ritme que una persona de 20 anys. És la patologia més freqüent en esportistes.

 El peu està dissenyat com una estructura per fer esport, per caminar, perquè nosaltres estem programats per no anar calçats i per fer servir el peu el màxim possible. El problema és que ens calcem des del primer any de vida, aproximadament, i encara hi ha algunes famílies que introdueixen el calçat abans que el nadó comenci a caminar. M’agradaria recomanar que els nens es calcin quan comencin a caminar, no abans, ja que podran desenvolupar problemes, no molt greus, però estem interposant un sistema artificial a la naturalitat. És com si poséssim un guix quan el peu necessita la màxima llibertat possible per créixer amb la màxima força i amb la màxima llibertat. Recomano mitjons antilliscants des dels dos mesos fins que comenci a caminar, i després, quan camini, la sabata més tova del món.

Durant tota la vida anem calçats. Com a conseqüència, el peu deixa moltes de les funcions que té programades genèticament per adaptar-se al calçat que li volem posar i seguir les modes que hi ha al mercat. Les marques comercials el que volen és vendre i el que volen és que cada sis mesos tinguem calçat nou per estrenar.

El peu està dissenyat per fer esport, però sempre amb un procés adaptatiu. No podem, amb 30 o 40 anys, posar-nos a córrer de cop sense un entrenament previ i adaptat, perquè el peu no està preparat. Després veiem els etíops que són campions de marató,  que des dels 2 anys que van a l’escola corrents sense calçat. El seu peu és una autèntica màquina de córrer, ja que des de l’afàcia plantar fins el tendó d’Aquil·les és completament tot fibra, no hi ha teixit gras, i la morfologia de peu no influeix. Podeu trobar vídeos de corredors guanyant la marató de Nova York amb un peu completament pronat. Genèticament no és que siguin perfectes per córrer, simplement s’han estat entrenant des de ben petits per l’entorn que els envoltava.

La tridimensió de peu és correcta per fer esport, però sempre amb un procés molt adaptatiu.

No ens podem posar a córrer als 40 anys 20 quilòmetres si no ho havíem fet mai, perquè tard o d’hora començarà el dolor.