La urticària comprèn un grup heterogeni de malalties, generalment benignes, la majoria de les quals NO respon a una causa al·lèrgica i la lesió característica de la qual són les favasses (pàpules edematoses de consistència elàstica, amb halo eritematós, evanescent i que desapareix a la pressió). Són de diverses grandàries, distribució anàrquica i el seu símptoma dominant és la pruïja (picor intens).
La Urticària
1 d’octubre de 2018 ·Dr. Egües Cachau, Gustavo
Entre el 20% i el 25% de la població ha presentat urticària en algun moment de la seva vida. La incidència acumulativa de la urticària aguda a la nostra població general és del 18,72%, sent en pediatria del 7,2%. El 80% de les anafilaxies cursen amb la urticària.
Segons la seva durada es classifiquen en AGUDES (menys de 6 setmanes de durada) i CRÒNIQUES (més 6 setmanes).
CAUSES:
És difícil la identificació de la causa . No obstant això, s'accepta que la majoria de les urticàries NO són de causa al·lèrgica.
Les causes més freqüents de la urticària aguda en pediatria són les següents:
- Infeccioses: (48.4%)
- Aliments (23.5%)
- Idiopàtiques (13.2%)
- Medicaments (11.5%)
- Al·lergògens inhalats (1.7%)
- Picades d'insectes (1.5%)
- Substàncies de contacte (0.2%)
DIAGNÒSTIC:
El diagnòstic és principalment clínic i es basa en la durada, distribució i morfologia de les lesions. En la urticària aguda generalment no es precisen exploracions complementàries, excepte les suggerides per la història clínica que es deguin a causa al·lèrgica. L'edat del pacient és important per orientar el diagnòstic etiològic.
TRACTAMENT:
Es basa en l'evitació de la causa que la provoca, sempre que s'identifiqui i el tractament farmacològic per al control de símptomes amb els antihistamínics no sedants preferiblement.
CONCLUSIÓ:
La urticària és una patologia benigna i generalment autolimitada, controlable amb medicació simptomàtica i rares vegades sol ser recurrent o crònica. Solament 1/3 dels casos en pediatria es pot identificar una causa al·lèrgica.