Benvingut a la teva singularitat. Un camí per entendre i recórrer.

Des d’un plantejament psicològic, el símptoma és un indicador que no ens funcionen bé les coses i patim.

Si una persona pateix, aquest sentiment de dolor és real. Els sentiments són reals. El símptoma se’ns mostra de diferents maneres: bloqueig, ansietat, depressió, trastorns alimentaris o fòbics, paranoies, crisis...

Podem veure aquest sentiment, treballar conjuntament per entendre i veure quines necessitats hi ha, què ens està dient aquest símptoma al respecte, comprendre aquesta realitat.

Cadascun de nosaltres veiem el món amb les nostres “ulleres” particulars, filtres que hem considerat amb les nostres paraules, significats molt importants. Actuem en el món de la manera que creiem més beneficiosa, amb la informació que hem après o experimentat del nostre entorn  familiar, social i cultural determinat.

Aquesta forma d’estructurar i d’estar en el món pot ser que en algun moment no ens sigui útil, llavors és quan ve la crisi i es manifesta el símptoma. És a dir, la nostra pròpia manera d’entendre i viure ens ha quedat limitada, no ens permet avançar. Aquí comença un nou camí, on el símptoma ja ens ha donat la informació i l’oportunitat per iniciar un canvi en la vida.

El treball consisteix a ampliar la nostra percepció i experimentació en el món, on el símptoma ja no té cap sentit. En un primer pas, comprendre els límits, amb els raonaments i les emocions. En un segon pas, experimentar noves alternatives, i generar noves possibilitats.