Què passa si l'Estat deixa de pagar?

17 de setembre de 2012 ·Clínica Bofill

Per donar resposta a aquesta pregunta abans cal tenir clares algunes idees. El proper mes, el Ministeri de Sanitat retirarà del finançament públic 426 medicaments indicats per al tractament de símptomes menors, entre ells mucolítics, antitussígens, laxants, antidiarreics, antiàcids i llàgrimes artificials. No és la primera vegada que es decideix excloure medicaments doncs ja es va fer als anys 1993 i 1998 amb els governs de PP i PSOE, respectivament.

 Aquestes mesures es van conèixer com els "medicamentazos". El Govern argumenta que, segons un recent informe d'Antares Consulting, els espanyols paguen pels fàrmacs finançats una tercera part del que paguen com a mitjana la resta de ciutadans europeus. A més, consumim massa. Espanya és dels països de l'OCDE que menys gasten en prevenció, promoció d'hàbits saludables i formació del ciutadà en l'autocura.

És lògic que aquest tipus de mesures que afecten a la butxaca no siguin ben rebudes per l'opinió pública però, a més, en aquesta ocasió s'ha de sumar l'augment de l'aportació que els ciutadans realitzen al cost dels fàrmacs, que per primera vegada inclou a jubilats, la població amb menys recursos econòmics. Sobre la base de l'experiència dels anteriors "medicamentazos", un dels fenòmens previsibles és que la pressió del ciutadà provoqui la prescripció de fàrmacs més cars, en estar aquests finançats.


Per tot això és aconsellable fer major èmfasi en fomentar l'autocura responsable. Històricament a Espanya s'ha confós aquest concepte amb l'autoprescripció. Encara que s'ha avançat molt en la qualitat d'informació i educació que reben els ciutadans per fer un bon autocura de la seva salut, el paper tradicional de consulta i consell al farmacèutic adquireix més rellevància per evitar reaccions o efectes adversos dels medicaments i obtenir així el màxim benefici del tractament mèdic. En aquest punt cal destacar que el farmacèutic, a través del seu coneixement i consell sobre l'ús dels medicaments i hàbits saludables, pugui augmentar la seva contribució a la millora de la salut i la qualitat de vida, amb l'estalvi de costos que això suposa per a la sanitat.



Veure noticia a Salud y Medicina