S’ESTIMA QUE 8 DE CADA 1000 NOUNAUTS TINDRAN ALGUNA CARDIOPATIA CONGÈNITA

16 d’abril de 2012 ·Clínica Bofill

De la mà del Dr. Miquel Rissech la Clínica Bofill amplia el servei de pediatria oferint l’especialitat de cardiologia pediàtrica. Aquesta especialitat podem dir que comença en la vida fetal amb el diagnòstic de cardiopaties intrauterines i arriba fins al final de l'adolescència més o menys sobre els 18 anys.

Les caps de pediatria de la clínica Bofill, la doctora Imma Puig i la doctora Pilar Adroher, han cregut imprescindible poder diagnosticar de manera precoç qualsevol sospita de patologia cardíaca d’un nen o nena de manera que cada setmana i només sota sospita d’algun metge metgessa pediatre es deriven els pacients al Dr. Rissech.

A la clínica Bofill es realitzen proves de diagnòstic com l’electrocardiograma, la radiografia de tòrax, l’electrocardiograma de holter i l’ecocardiografia. Altres proves si són necessàries o bé en el cas de requerir la intervenció quirúrgica es derivarà al centre mèdic Teknon a la unitat de cardiologia pediàtrica dirigida també pel Dr. Miquel Rissech.

Aquesta connexió entre ambdues clíniques es dona fruit de l’acord que existeix entre la clínica Bofill i el centre mèdic Teknon en la que es contempla la col·laboració pel què fa a consultes a especialistes i superespecialistes, proves mols especialitzades, especialitats quirúrgiques i medico quirúrgiques i segones opinions mèdiques.

S’estima que vuit de cada 1000 nou nats tinguin alguna cardiopatia congènita

Les cardiopaties es divideixen en congènites i adquirides. Les adquirides són aquelles malalties de cor que apareixen com a conseqüència de les malalties infeccioses o sistèmiques que els nens poden patir. Aquest tipus ha disminuït molt degut a la millora dels tractaments. Tot i així hi ha malalties que persisteixen com la miocarditis, la pericarditis, aneurismes coronaris per la malaltia de Kawasaki, etc.

La cardiopatia congènita abraça un gran ventall de presentacions clíniques ja que són moltes les formes de les lesions congènites. El pediatre és qui té que sospitar la presència d’una cardiopatia congènita a través d’un buf, cianosi, arítmies, insuficiència cardíaca, poc guany ponderal o pèrdua de pes, sudoració profusa, dificultat respiratòria, dificultat en l’alimentació, etc., que són alguns dels símptomes i signes guia que serveixen per establir la sospita de l’existència de la cardiopatia congènita.

Encara que aquest tipus de cardiopatia està present des del naixement no sempre els símptomes apareixen de forma immediata. De tota manera, en l’actualitat gràcies al diagnòstic prenatal existeix un major control de les cardiopaties congènites ja que si bé no podem diagnosticar-les totes, si que podem diagnosticar les més greus i que podrien passar desapercebudes en l’època perinatal.

Cal tenir en compte que la Cardiologia Pediàtrica és una especialitat cardio-quirúrgica, ja que totes les cardiopaties adquirides són quirúrgiques, i que la solució definitiva passa per deixar una anatomia cardíaca normal. El tractament mèdic de la cardiopatia serveix per arribar a la cirurgia en les millors condicions.

El 30% de les cardiopaties congènites s'operen durant el primer any de vida, un 30-40% s’operen al llarg dels primers anys de vida i la resta poden necessitar cirurgia al llarg de la vida o bé en ser lesions sense repercussió hemo dinàmica, poden no necessitar cirurgia.

La tendència actual

La tendència actual és, realitzar la reparació quirúrgica de la cardiopatia congènita com més aviat millor i si és possible cirurgia reparadora.

Com més aviat s'opera, menys morbiditat existeix com a conseqüència de la CC, i d'aquesta manera s'eviten problemes futurs i es millora la qualitat de vida dels pacients.

Les intervencions

La intervencions quirúrgiques (IQ) poden ser:

1-Reparadores o definitives, quan la cirurgia restitueix l'anatomia cardíaca normal i

2-Pal·liatives, quan no es pot realitzar la cirurgia definitiva i el que busquem és alleujar símptomes per millorar la situació clínica del pacient .

Sempre s'intenta fer la intervenció quirúrgica reparadora o definitiva.

Les intervencions quirúrgiques pal·liatives més importants són:

1-fístules, que són connexions mitjançant tubs o conductes, entre la circulació sistèmica i la pulmonar en els casos de hipoaflujo o isquèmia pulmonar,

2-banding de Artèria Pulmonar, en aquells casos en què convé controlar el flux pulmonar ja que existeix un hiperaflujo pulmonar,

3-Ampliació del Tracte de sortida del ventricle dret, en cardiopaties complexes amb hipoafluxe pulmonar.

Hi ha intervencions quirúrgiques molt importants que no deixen de ser pal·liatives, ja que no es pot restituir l'anatomia cardíaca normal o que impliquin la utilització de Vàlvules, Conductes, etc, com ara la intervencions quirúrgiques de Fontan, Damus, Rastelli, Kawashima, Nikaidoh, Rastelli , Norwood, etc.

El més novedós

L'aparició de dispositius intra cardíacs en els darrers anys, ha permès que durant la pràctica d'un estudi cardiològic com és el Cateterisme cardíac, es puguin solucionar patologies que abans eren quirúrgiques. En l'actualitat hi ha patologies que poden ser resoltes mitjançant un Cateterisme cardíac Terapèutic, substituint una cirurgia definitiva i en altres casos gràcies a aquest Cateterisme cardíac Terapèutic es pot endarrerir o substituir una cirurgia pal·liativa a l'espera de realitzar una cirurgia definitiva.

Per exemple en l'actualitat la Valvuloplàstia Pulmonar amb catèter de baló ha substituït la cirurgia de l'estenosi valvular pulmonar, la Valvuloplàstia aòrtica ha endarrerit la cirurgia de l'estenosi aòrtica, dispositius de tancament de ductus i els Coils s'usen per al tancat de Ductus arteriosus substituint la cirurgia, existeixen dispositius per el tancat de la comunicació interauricular i també per a la comunicació interventricular de manera que es restitueix la normalitat cardíaca sense cirurgia, l'angioplàstia permet dilatar la coartació de Aorta i la col•locació d'un Stent a la zona coartada pot ser el tractament definitiu, les Embolitzacions de fístules arteriovenoses pulmonars, embolització de esplenomegàlia són substituts en l'actualitat de la cirurgia, col · locació d'stent en el ductus per mantenir el flux a aquest nivell permet substituir la cirurgia de fístula arteriovenosa.


Veure publicació al Punt Avui

Veure publicació al Diari de Girona

Veure publicació a l'especial Salut del Diari de Girona