En els últims anys hi ha cada vegada més interès per les proves d'esforç en pediatria encara que no han estat utilitzades tan àmpliament en nens com en adults.
La prova d'esforç és important per avaluar, símptomes i arítmies cardíaques per quantificar la gravetat de l'anomalia cardíaca i valorar l'eficàcia d'un tractament.
Durant la prova d'esforç, el pacient està contínuament monitoritzat i cal apreciar l'aparició de canvis isquèmics o arítmies en ECG, símptomes com el dolor toràcic o marejos i respostes de la freqüència cardíaca i de la T Art (és normal arribar fins 190,200 pulsacions per minut o arribar fins a 180 mmHg de T Art Sistòlica).
La prova d'esforç s'ha manifestat útil per avaluar:
- Arítmies ventriculars que incrementen la seva freqüència amb l'exercici i que requereixin tractament.
- Per avaluar eficàcia del tractament antiarítmic.
- Per avaluar Bloqueig AV (si empitjoren amb exercici necessiten tractament).
- Per avaluació postoperatòria de cardiopaties congènites cianòtiques.
- En pacient postintervenció de coartació d'aorta per avaluar resposta de T Art amb exercici.
- En pacients amb patologia valvular aòrtica.
- En estenosi aòrtica, si es produeixen canvis isquèmics en ECG durant l'exercici, pot ser indicació quirúrgica, independentment dels gradients de pressió previs.
- En insuficiència aòrtica, si hi ha canvis del segment ST o no poden elevar la FC durant l'exercici, pot tenir una alteració del VI i poden requerir substitució valvular quirúrgica.