La tomografia computada (TC), abans coneguda com a tomografia axial computada (o TAC, terme que ja no s'utilitza perquè actualment es poden obtenir imatges en tots els plans) és un procediment d'exploració radiològica basada en els raigs X.
Funciona col·locant el pacient en un gran anell. Aquest anell conté un tub de raigs X i, directament davant d'ell (a l'altre costat del cap del subjecte), hi ha un detector d'aquest tipus de raigs. El feix de raigs X passa a través de la zona a explorar del pacient, i el detector amida la quantitat de radioactivitat que el travessa. Podríem dir que és una radiografia d'una fina rodanxa obtinguda després de tallar un objecte. L'ordinador rep la informació i traça un dibuix bidimensional d'una secció horitzontal. El subjecte es mou llavors cap a dalt o cap abaix i obté un registre d'una altre secció de la mateixa zona. FInalment el programari de l'ordinador pot confegir imatges d'altres talls, i fins i tot tridimensionals (3D).
La TC s'utilitza en el diagnòstic de diferents patologies:
Tumors (benignes i malignes).
Infarts.
A més a nivell del cervell:
Hidrocefàlia.
Malalties degeneratives, com l'esclerosi múltiple.
Entre els avantatges de la TC es troba que és una prova ràpida de realitzar, que ofereix nitidesa d'imatges que encara no s'han superat amb la ressonància magnètica nuclear per a la visualització de ganglis, os, etc. Permet a diferència de la RMN realitzar imatges a pacients portadors de cossos metàl·lics (pròtesis, material d'osteosíntesi), tot i que produeixen artefactes.
Entre els seus inconvenients es cita que la majoria de vegades és necessari l'ús de contrast intravenós i que en utilitzar raigs X, es reben dosis de radiació ionitzant, que de vegades no són saludables.