Dia Mundial contra el Càncer: nou falsos mites sobre la malaltia

4 de febrer de 2013 · Clínica Bofill

L’Institut Català d’Oncologia i el Departament de Salut han recollit algunes de les falses creences més esteses entre la població

Un de cada dos homes i una de cada tres dones desenvoluparan un càncer al llarg de la vida

La taxa de mortalitat es redueix un 2% cada any i en els darrers deu anys la taxa de supervivència s’ha incrementat un 10% en els homes i un 5% en les dones

El proper dilluns 4 de febrer és el Dia Mundial contra el Càncer. Enguany, la Unió Internacional Contra el Càncer (UICC) dedica la jornada a trencar falsos mites que envolten la malaltia.

L’Institut Català d’Oncologia i el Departament de Salut han recollit algunes de les falses creences més esteses entre la població i també entre els pacients. Alguns d’aquests mites es divulgaran a través de les pantalles de les sales d’espera dels centres sanitaris de Catalunya.

Els falsos mites més freqüents

Si algun dels meus progenitors ha tingut un càncer jo també el patiré

NO. El càncer en general no és hereditari. Només en alguns casos (menys del 5-10%) pot haver-hi una predisposició hereditària a desenvolupar el càncer. Aquesta circumstància es pot sospitar quan el mateix tipus de càncer es repeteix en diferents generacions d’una mateixa branca de la família o el càncer apareix a una edat inusualment jove pel tipus de tumor.

És també cert que les famílies compateixen no solament factors genètics sinó també ambientals (hàbits de vida, costums com fumar, etc.). Si a la nostra família hi ha algun antecedent de càncer serà molt important seguir les recomanacions de prevenció que ofereixen els professionals encara que el tumor no sembli hereditari.


El càncer és una sentència de mort

NO. Actualment més de la meitat dels pacients de càncer superen la malaltia. Això és conseqüència, sobretot, dels programes de detecció precoç, que permeten diagnosticar la malaltia en estadis inicials, quan és fàcilment tractable, i també a la recerca, que ha permès obtenir tractaments més eficaços i amb menys efectes secundaris.

El destí és el que marca patir o no un càncer. No puc fer res per evitar-ho

NO. Molts estudis han demostrat que un estil de vida saludable redueix significativament el risc de desenvolupar un càncer; en canvi, els hàbits nocius augmenten les possibilitats de patir-ne un. Per disminuir el risc és recomanable:

- Seguir una alimentació sana i variada.

- Practicar exercici físic cada dia.

- Vacunar-se. Alguns virus poden provocar tumors.

- Fer-se les proves indicades per detectar el càncer a temps.

- Consultar el metge si es detecta alguna alteració al cos.

- Evitar el tabac.

- Limitar el consum d’alcohol.

- Evitar l’excés de pes.

- Anar amb compte amb el sol.

- Evitar les substàncies nocives.

Els microones o l’estrès provoquen càncer?

NO. Fins ara cap investigació científica ha demostrat que aquests factors provoquin càncer. En el cas de l’estrès sí que es creu que les persones amb més estrès segueixen uns hàbits de vida menys saludables (fumen i beuen més, mengen pitjor i fan menys exercici físic), la qual cosa sí que comporta un augment del risc de patir càncer.


L’ús de desodorants, certs sostenidors o haver rebut un cop al pit poden provocar càncer de mama?

NO. Actualment, cap investigació científica ha demostrat que el càncer de mama estigui relacionat amb algun d’aquests factors. Sí que s’ha observat que el sobrepès o l’obesitat després de la menopausa, fer poc exercici físic i l’excés de consum d’alcohol augmenten les probabilitats de desenvolupar aquest tumor.


El càncer sempre provoca dolor

NO. Moltes persones creuen que s’adonaran que tenen càncer perquè patiran dolor. El càncer, en general, no presenta símptomes en les fases inicials, ni tan sols dolor, per això és important seguir les recomanacions d’hàbits de vida saludable i participar en els programes de detecció precoç, a més d’acudir al metge si es detecta alguna anomalia encara que aparentment ens trobem bé de salut.

D’altra banda, a molts pacients de càncer els preocupa patir dolor. Diferents estudis epidemiològics que relacionen dolor i càncer coincideixen a dir que un 25% de les persones amb càncer no tindran dolor al llarg de la malaltia. Del 75% de persones que poden tenir dolor, un 10-15% requeriran mesures intervencionistes (tècnica anestèsica, radioteràpia, cirurgia...) per controlar-lo. En la resta, entre un 80-85%, el dolor es pot controlar amb tractaments senzills que han demostrat ser eficaços. El cert és que, actualment, es disposa de coneixements, tractaments i recursos suficients per evitar al màxim el dolor en les persones que tenen un càncer.

Algunes herbes medicinals em poden curar el càncer

NO. Les herbes medicinals poden ajudar a portar millor la malaltia. Per curar-la, però, és imprescindible seguir el tractament indicat, que és el que ha demostrat evidència científica. Si es pren alguna herba medicinal és important comentar-ho a l’especialista en oncologia ja que pot interaccionar amb la quimioteràpia.


Sóc culpable del meu càncer

NO. En cap cas tenir propensió a la tristesa, la melancolia o la depressió no té res a veure amb les probabilitats de patir un càncer. A l’hora d’afrontar la malaltia, pot ajudar tenir una actitud positiva per encarar el procés terapèutic amb més força. No obstant això, és fals que la persona pessimista tingui més risc que la malaltia li avanci més ràpidament.

Si no sóc positiu no em curaré

NO. El malalt té dret a estar enfadat i trist. Sovint es considera que la gent positiva té més probabilitats de curar-se. La realitat és que aquest tipus de gent tendeix a seguir més escrupolosament el tractament planificat. El que és més important és que segueixi els consells del metge i no abandoni els tractaments

El càncer a Catalunya

El passat 3 de desembre, el Departament de Salut va presentar les darreres dades de l’informe sobre la incidència, la mortalitat, la supervivència i les projeccions de futur del càncer a Catalunya. L’anàlisi es basa en les dades procedents dels registres de càncer de Girona i Tarragona i del Registre de Mortalitat de Catalunya. L’anàlisi estadística de l’evolució del càncer en un determinat territori és un instrument essencial per establir les prioritats de prevenció, tractament i investigació d’aquesta malaltia.

Incidència. A Catalunya es diagnostiquen aproximadament uns 33.700 casos de càncer cada any. En els homes es diagnostiquen anualment uns 20.000 casos nous de càncer. Per ordre de freqüència, els cinc tumors amb més incidència són els de pròstata (21,3%), pulmó (15,1%), còlon i recte (15,0%), bufeta de l’orina (11,2%) i els de la cavitat oral i faringe (3,9%), que representen el 66,5% de tots els tumors. En les dones, anualment es diagnostiquen uns 13.700 casos nous de càncer. Els cinc tumors més incidents són els de: mama (28,6%), còlon i recte (15,3%), endometri (5,4%), pulmó (3,9%) i limfoma no hodgkinià (3,7%), que representen el 57% de tots els tumors. Respecte a períodes anteriors, s’ha detectat un canvi important en aquesta classificació ja que actualment el càncer de pulmó ocupa el quart lloc quan abans ocupava l’onzè.

Previsions. S’estima que un de cada dos homes i una de cada tres dones desenvoluparan un càncer al llarg de la vida. L’any 2020 es preveu que es diagnosticaran a Catalunya uns 26.000 casos de càncer en els homes (8.000 en els de 35 a 64 anys i 17.500 en els de més de 65 anys) i 18.300 en les dones (7.400 en les de 35 a 64 anys i 10.500 en les de més de 65 anys). L’augment del nombre de casos nous de càncer (aproximadament uns 10.000) respecte a l’any 2007 és atribuïble fonamentalment a l’envelliment previst de la població catalana.

Per a alguns dels tumors més freqüentment diagnosticats a Catalunya existeixen programes de prevenció secundària que tenen com a objectiu augmentar els casos de càncer diagnosticats precoçment i, per tant, disminuir-ne la mortalitat. Els programes de cribratge del càncer de mama (mamografies) i el del càncer de còlon i recte (detecció de sang oculta en femta) en són un exemple.

A Catalunya es diagnostiquen anualment uns 200 càncers infantils (en nens i nenes de menys de 15 anys). Els càncers més freqüents en aquestes edats són els hematològics (leucèmies i limfomes) i els de cervell.

Mortalitat. Anualment a Catalunya moren unes 15.700 persones a causa del càncer, i és la primera causa de mortalitat en els homes i la segona en les dones, després de les malalties de l’aparell circulatori.

Supervivència. La supervivència al cap de cinc anys dels homes diagnosticats de càncer és del 51% i en les dones, del 63%. La supervivència varia segons el tipus de càncer: pròstata i mama (83% ambdós); còlon i recte (55%) i pulmó (14%). La supervivència al cap de cinc anys dels nens i nenes amb càncer és del 80%.

Prevalença. L’any 2007 hi havia a Catalunya unes 111.500 persones (63.300 homes, 48.200 dones) amb un diagnòstic de càncer realitzat en el període 2003-2007.



Veure vídeo Falsos mites sobre el càncer

Accedir al Canal Salut Càncer