La fruita seca pot millorar la resistència a la insulina, que és l'estadi previ a l'aparició de la diabetis, segons una investigació de la unitat de nutrició humana de la URV. La cinquantena de persones estudiades amb alteracions del metabolisme (associades a l'obesitat abdominal i amb més risc de desenvolupar diabetis i malalties cardiovasculars) han seguit una dieta cardiosaludable, però només la meitat han menjat 30 grams de nous, avellanes i ametlles cada dia durant dotze setmanes. Amb el temps, a aquestes últimes els ha millorat la resistència a la insulina, de manera que la fruita seca les ha previngut de desenvolupar la diabetis del tipus 2.
El responsable de l'estudi i catedràtic de nutrició de la Facultat de Medicina de la URV Jordi Salas-Salvadó explica que amb la investigació volien «comprovar l'efecte de la fruita seca sobre diferents paràmetres metabòlics, uns dels quals és la resistència a la insulina». Per aquest motiu, les 50 persones de la demarcació de Tarragona seleccionades per a l'estudi tenien un risc alt de presentar diabetis perquè tenien síndrome metabòlica, que es caracteritza per la «mica de panxa, hipertensió arterial, associada a un colesterol bo baix i als triglicèrids alts» i per «la resistència a la insulina». Per poder determinar si la fruita seca podia fer remetre el risc, van fer menjar quatre nous, set avellanes i set ametlles crues (30 grams en total) cada dia a la meitat del grup estudiat, però totes i cadascuna de les cinquanta persones van seguir una dieta baixa en greix i saludable des del punt de vista de la prevenció cardiovascular.
Un cop observats els efectes, els primers resultats que han obtingut a través de l'estudi que s'anomena Efinut són reveladors: «Les persones que prenien els trenta grams de fruita seca no diferien en el pes», però, en canvi, «van millorar paràmetres relacionats amb el risc de desenvolupar malaltia cardiovascular i a més van reduir significativament la resistència a la insulina», segons va detallar ahir Salas-Salvadó durant la presentació dels resultats de la investigació. Això succeeix perquè la fruita seca conté «de manera molt concentrada» diversos nutrients beneficiosos, com ara greix no saturat (és el que també porta l'oli d'oliva) i altres greixos poliinsaturats (les nous contenen una gran quantitat d'omega-3 d'origen vegetal) que milloren la resistència a la insulina. I contenen també substàncies antioxidants i antiinflamatòries, la qual cosa «obre la porta» a la descoberta d'altres efectes positius «sobre les malalties cardiovasculars i altres malalties que tenen com a base la inflamació», hi afegeix la professora de la unitat de nutrició humana de la Facultat de Medicina Mònica Bulló.
No obstant això, Salas-Salvadó va especificar que no serà fins d'aquí a uns mesos que podran quantificar amb exactitud en quina mesura disminueix el risc de desenvolupar la diabetis. Així mateix, reconeix que si bé «la disminució és significativa», per contra, «no tothom millora perquè tenim una genètica diferent: en algunes persones millora espectacularment i en altres pràcticament no ha millorat», admet. Però de mitjana ha millorat la resistència a la insulina «en més del 50% de les persones intervingudes».
D'altra banda, el consum de fruita seca no pot revertir la malaltia a les persones que ja tenen diabetis, però «sí millorar el seu estat metabòlic, tot i que encara no hi ha xifres», va detallar Bulló.
Com arribem a ser diabètics?
Són les persones amb obesitat les que tenen més tendència a crear més resistència a la insulina, que és l'estadi previ a l'aparició de la diabetis. Això succeeix perquè en augmentar de pes la cèl•lula muscular és menys capaç de captar la glucosa de la sang, ja que la insulina fabricada no és suficient. D'aquesta manera, s'incrementa la quantitat de sucre a la sang com a resultat de la dificultat de la insulina per fer la captació, cosa que fa que els valors de sucre siguin alts així com també el nivell d'insulina a la sang. Aleshores, és el pàncrees l'òrgan que comença a fabricar més insulina per pal•liar la situació, però es fatiga i deixa de fer aquesta funció. I és en aquest moment quan ni els fàrmacs ni les dietes eviten que calgui prendre insulina.
La malaltia afecta el 8%
La diabetis afecta entre el 8% i el 9% de la població a l'Estat, però el cert és que «augmenta de manera vertiginosa», diu Salas-Salvadó, perquè està relacionada amb l'augment de pes. És per això que l'Organització Mundial de la Salut (OMS) preveu que l'any 2030 aquesta malaltia afectarà entre l'11% i el 12% de la població mundial. A més, alhora la diabetis del tipus 2 està associada a un risc més alt de patir malalties cardiovasculars, malalties renals i ceguesa, que comporten una reducció tant de la qualitat de vida com de l'esperança de vida.
Notícia publicada per El Punt Camp de Tarragona i Terres de l'Ebre pel periodista N. Serret el dia 15 de gener de 2010