Quan el centre del món és l´hospital

9 de juliol de 2012 · Clínica Bofill

Molta, moltíssima gent, passa una part més o menys llarga de la seva vida en un hospital. Si bé és cert que els hospitals s'acosten cada vegada més a la paraula hospitalitat, i a tot allò que té de positiu aquest concepte, aquest fet no amaga una realitat punyent: hi ha molts homes i dones que diàriament pateixen, que ho passen malament, que lluiten per sobreviure. És l'altra Girona, la Girona dels qui, més enllà d'eslògans d'enamoraments ("Girona m'enamora") o d'emocions fàtues ("Girona emociona"), viuen al dia pendents d'uns serveis bàsics i d'unes necessitats reals.
Estar malalt és una manera d'estar; és una cara de la vida tan important i tan normal com créixer o morir. Ningú no viu estalvi de les malalties. Així ho han entès les societats avançades des de fa segles i així ho han concretat en la construcció de serveis sanitaris, llocs d'assistència i hospitals.
Desaparegudes ja fa uns anys la clínica Muñoz i la clínica Esperança, i desplaçat, al Parc Hospitalari Martí i Julià de Salt l'Hospital de Santa Caterina, queden a Girona ciutat tres clíniques (l'Aliança -amb serioses dificultats per continuar-; la Girona -en procés de desplaçament a Fornells-; i la Bofill), i l'hospital públic de referència a les comarques gironines, el Josep Trueta. No és gaire difícil d'endevinar que la xarxa privada està molt plena i la pública, desbordada.
Vistes les coses des de la salut més ufanosa o des de la poltrona del poder, pot semblar que des de la sanitat pública s'atén el pacient amb diligència i de manera cara (per a l'erari públic). Aquest discurs, avar i mesquí del poder, basat en resultats, nòmines i despeses, és un parany que està calant en l'opinió pública. Quan l'òptica és tan estreta com aquesta, es donen situacions com la present, en què sembla que només els professionals de la salut s'hagin de manifestar en contra de les retallades. És més que evident que la manca de recursos a causa de les retallades està causant i causarà encara més estralls entre els malalts, el grup més fràgil i sensible de la societat.

Qui és qui

L'any 1932 el Dr. Manuel Bofill fundà la Clínica Sant Narcís. Així fou l'inici de l'actual Clínica Bofill. Durant la guerra es van interrompre les activitats de la clínica durant un espai de temps curt ja que les germanes Carmelites que s'encarregaven fins aquell moment de les cures d'infermeria es van haver d'absentar a causa de la persecució que patien. En aquell moment les Operàries Parroquials de Magdalena Aulina (metges, practicants, auxiliars de clínica, etc.) van encarregar-se de les tasques d'infermeria, anestèsia i altres activitats la Clínica.
Entre els anys 45-50 el Dr. Bofill es va decidir a construir una nova clínica més gran dotant-la de les millors condicions tecnològiques que existien en aquella època. La Clínica inicià, després de la guerra, una assistència amb especialistes quirúrgics. A partir de l'any 52, la direcció i el personal de la Clínica va passar a càrrec de les filles espirituals de Magdalena Aulina. A partir de l'any 1995 es realitzà un projecte de reforma profunda del centre per adequar-lo al segle XXI.

Clínica Girona va ser fundada l'any 1934, durant la república, pel Doctor Francesc Coll i Turbau. Després de la Guerra Civil, Clínica Girona va ampliar el nombre de llits per col·laborar amb el Seguro Obligatorio de Enfermedad (SOE). L'any 1974 la clínica posà en funcionament el primer centre de Diàlisi de les comarques de Girona. A la dècada dels 80, va remodelar i ampliar la seva àrea quirúrgica i es va posar en funcionament la Unitat de Vigilància Intensiva. A principis dels 90 es va muntar un escàner (TAC) que va suposar un important avenç tecnològic en el diagnòstic per la imatge. L'any 1997 Clínica Girona obria el primer servei de Ressonància Magnètica de les comarques gironines, i el 2001 implantava de manera pionera a les comarques el primer servei de Medicina Nuclear.

L'Hospital Universitari de Girona Doctor Josep Trueta de Girona ha fet 56 anys. L'any 1956 es va construir la Residencia Sanitària Álvarez de Castro, avui Hospital Josep Trueta. La història del Trueta està recollida en el llibre "De la Residència a Hospital d'alt nivell. 50 anys de l'Hospital Dr. Josep Trueta de Girona 1956- 2006" del qual en són autors el Dr. Josep Roig, Purificación Merino i el Dr. Joan Baró.

Jordi Vilamitjana

El nas de la bruixa. Diari de Girona