Salvar la dieta mediterrània

28 de març de 2012 · Clínica Bofill

Tres de cada deu infants d'entre 6 i 9 anys i quatre de cada deu adults de l'Estat espanyol tenen sobrepès. La quantitat s'ha triplicat en els darrers trenta anys, i només un canvi d'hàbits en l'alimentació i l'activitat física podrà aturar aquesta epidèmia. Recuperar la dieta mediterrània és el camí que assenyalen els experts de manera unívoca, però la qüestió és com tornar a un patró alimentari i un estil de vida que avui dia només manté el 50% de la població. Al IX Congrés de la Dieta Mediterrània, inaugurat ahir a Alimentaria 2012, s'hi van apuntar algunes estratègies.

“L'allunyament de la dieta mediterrània es fa molt més palès entre la població jove, que, precisament, hauria de ser la transmissora d'aquest llegat a les generacions futures”, va lamentar Isabel Bombal, enginyera agrònoma i assessora del Ministeri d'Agricultura. Segons Bombal, la crisi econòmica ha accentuat encara més la tendència, ja que les dades estatals del 2011 certifiquen una caiguda del consum de peix, oli d'oliva i fruita fresca, “lligada als preus”.

Bombal va atribuir el retrocés de la dieta mediterrània a factors com ara els canvis en els estils de vida (jornades laborals que obliguen a menjar fora de casa i que promouen el sedentarisme), la disponibilitat de menjar ràpid i la falta d'educació nutricional. Però també va alertar que aquest allunyament, no només té unes conseqüències àmpliament conegudes sobre la salut, sinó que l'impacte amenaça també l'economia local.

“Si cau la demanda de productes frescos i de proximitat, els preus baixen i això acaba provocant l'atur al camp i el despoblament del món rural”, va resumir. A partir d'aquí, es posa en marxa una reacció en cadena d'efectes negatius que afecten des de la conservació del paisatge, fins al sector del turisme rural i gastronòmic.

Si Bombal va apostar per l'argument econòmic com a estratègia per crear consciència de la necessitat de recuperar la dieta mediterrània, l'especialista en nutrició comunitària Javier Aranceta va reivindicar la utilitat i la necessitat de fer intervencions directes i coordinades a l'escola i l'àmbit familiar. “Per fer-ho, cal la implicació dels governs”, va reclamar. Aranceta forma part de l'equip d'experts que van ser pioners en l'estudi de l'evolució dels hàbits alimentaris i el sobrepès a l'Estat espanyol. L'estudi Enkid de l'any 2000 va significar un punt d'inflexió, ja que va posar de manifest l'inici de l'epidèmia d'obesitat infantil, que en quinze anys havia passat del 6% al 14%.

“Els nens havien començat a menjar més carn i embotits, lactis, brioixeria i refrescos”, afirma Aranceta. Des del 2000 fins ara, les coses no han millorat gaire: “El repte principal és recuperar el consum de fruites, verdures i peix i promoure l'activitat física.”

Pel que fa a la possibilitat d'aplicar impostos que gravin aliments o nutrients poc saludables, l'especialista en economia de la salut de la UB, Joan Rovira, va recordar que l'experiència de Dinamarca, que l'any passat va ser pionera a l'hora d'aplicar una taxa sobre els greixos saturats, ha estat més efectiva en el seu vessant recaptatori que en l'impacte sobre el consum.

45

per cent

dels adults de l'Estat no arriben al mínim d'activitat física recomanat per l'OMS.

5.000

milions

d'euros l'any és el cost sanitari lligat a l'abandó de la dieta mediterrània a l'Estat.

19

per cent

dels infants d'entre 6 i 9 anys de l'Estat tenen obesitat. El triple que fa 30 anys.

450

milions

de persones són obeses al món. L'epidèmia creix també en zones com ara l'Àfrica.

Menjar sa per poder vèncer l'ordre genètica

Diversos estudis internacionals han constatat que l'adhesió a la dieta mediterrània pot posar fre a la predisposició genètica que tenen algunes persones a tenir obesitat o factors de risc cardiovascular. Tenint en compte que l'obesitat és una malaltia poligènica (causada per l'acció de diversos gens), la professora Dolores Corella, de la Universitat de València, va destacar ahir que estudis fets en poblacions tan diferents com la sueca, la nord-americana, la porto-riquenya i la valenciana han constatat que una dieta baixa en greixos i rica en fruites i verdures aconsegueix neutralitzar l'efecte d'una de les principals mutacions genètiques que es relacionen amb l'obesitat. Corella hi va afegir que, malgrat que entre la població mediterrània és força freqüent una mutació que predisposa a la malaltia cardiovascular, durant molts anys aquesta susceptibilitat va restar silenciada gràcies a la dieta mediterrània.


Veure la noticia al Punt Avui
Veure especialista en dietètica i nutrició
Especialista en gastroenterologia infantil
Especialista en endocrinologia infantil