Què és el Coronavirus Sars-SARS-CoV-2?

Quan parlem de coronavirus parlem d’un ampli grup de virus de la mateixa família que tenen en comú una estructura molt senzilla, composta per l’ARN o RNA i un embolcall. Aquest embolcall, quan s’observa amb el microscopi electrònic, té forma de corona, d’aquí el nom de coronavirus.

El virus per si sol no pot viure gaire temps. Per poder sobreviure necessita les nostres cèl·lules. Quan el virus entra a les nostres cèl·lules perd la membrana que envolta l’ARN, i aquest nucli entra directament a les nostres cèl·lules. Aleshores comença a multiplicar-se en l’interior d’aquestes cèl·lules però amb el seu genoma.

Altres virus, com el de la mononucleosi o el del citomegalovirus, són propensos a envair les cèl·lules del fetge. El coronavirus SARS-CoV-2 o COVID-19, en canvi, per multiplicar-se té preferència per les cèl·lules del sistema respiratori i dels pulmons.

En definitiva, la COVID-19 necessita les nostres cèl·lules per sobreviure, amb preferència per les dels pulmons.

Diferents tests per detectar-ho

Hi ha diferents testos al mercat relacionats amb la detecció de COVID-19:

Proves PCR

El test més important i que considerem essencial per diagnosticar, que és el que s’ha fet servir a la Clínica Bofill-Synlab, és el que utilitza la tècnica de RT-PCR (reacció en cadena per la polimerasa-transcriptasa inversa). És una tècnica de laboratori en què s’agafen mostres nasals i bucals de la persona. La tècnica amplifica seqüències del material genètic del virus (ARN). Per tant, amb una petita quantitat de càrrega viral ja podem identificar la presència del virus i podem saber si el pacient està directament contagiat o no.

És una prova altament sensible i específica, que sol obtenir un baix nombre de falsos negatius si la mostra de la nasofaringe s’agafa correctament. Es considera la millor elecció per a un diagnòstic agut/precoç i va ser de les primeres a utilitzar-se des de l’inici de la pandèmia.

Proves d’antigens

Més endavant en el temps, alguns hospitals van començar a utilitzar la denominada prova ràpida de detecció d’antigens (Ag).

Aquest test ràpid agafa una mostra de nasofaringe i els resultats estan llestos després de 10-15 minuts d’haver recollit la mostra. Aquesta tipologia de test ha donat molts falsos negatius, i això ha comportat que gent amb símptomes hagi acabat per fer-se una PCR per determinar el diagnòstic. Per tant, són tests ràpids amb una sensibilitat molt baixa pel diagnòstic de la malaltia en el seu moment àlgid. En el nostre laboratori no s’ha fet servir aquesta tipologia de tests.

Proves d’anticossos (tests serològics IgA, IgM i IgG)

Per una altra banda hi ha els tests que determinen la producció d’anticossos, és a dir, determinen si en algun moment el teu cos ha estat en contacte amb el virus, sigui en el present o en el passat.

Els anticossos són proteïnes que fabrica el sistema immunitari per combatre els atacs de bacteris, virus i toxines.

Quan es van posar en marxa les anomenades proves ràpides de detecció d’anticossos basades en la immunocromatografia, fetes amb una gota de sang del dit de la persona, ens vam precipitar en considerar-les com un test de màxima utilitat per al diagnòstic, ja que els falta sensibilitat, és a dir, és un sistema que dona falsos negatius. Probablement poden ser una solució per a les empreses que necessitin saber si els seus treballadors han passat la malaltia o no, per poder reincorporar-los al seu lloc de treball. La inexperiència i la precipitació en un cas de pandèmia no és un bon aliat, i és que el sistema immune de la persona va reaccionant dia a dia i evoluciona, i per això aquestes proves no són del tot segures, tenint en compte que els resultats poden variar d’una setmana a l’altra, i en alguns casos s’han fet abans que el mateix cos pugui haver fet anticossos detectables.

Situació actual

Els nostres recursos s’han posat en mans de la sanitat pública per fer front a la situació actual. Sempre s’ha de prioritzar el bé comú. Tot i tenir aquestes limitacions, a Synlab ja estem fent tests serològics amb prescripció mèdica i de manera limitada. Continuem fent les proves PCR per determinar si la malaltia està activa.

Crec que en el cas dels sanitaris el protocol establert ha estat encertat: si no hi havia simptomatologia relacionada amb la COVID-19, continuaven treballant amb els materials de protecció per atendre els pacients d’una manera segura. En canvi, una part de la població ha patit una por molt generalitzada en les seves llars i necessitaven respostes ràpides, al marge que un aïllament en una família pot ser un fet emocionalment molt complicat.

Aquesta situació crec que ens ha anat una mica en contra en el sentit de fer un mal ús de les proves serològiques, amb les limitacions de producció imposades a escala internacional i nacional. 

Aquí a la Clínica Bofill seguim els criteris de Sanitat, que va recomanar no realitzar proves ràpides serològiques, sinó utilitzar la tècnica Elisa. Aquesta es basa a realitzar una extracció de sang en vena al laboratori, i després realitzar un estudi complet dels anticossos. D’aquests en podem detectar de tres tipus: 

• IgA (immunoglobulina A). És un anticòs de resposta ràpida que apareix quan el virus es troba en les mucoses.
• IgM (immunoglobulina M). Apareix quan la infecció està activa, aproximadament a partir del cinquè dia de la primoinfecció. Per tant, si el test dona positiu, la infecció encara està activa i el sistema immunitari està actiu contra la infecció.
• IgG (immunoglobulina G). És denominada com la de memòria i apareix després de la segona setmana d’infecció. No sabem quant temps romandrà detectable en sang, però sembla que podria servir per protegir-nos davant de reinfeccions.

Aquests tests Elisa són molt més sensibles i específics que els tests ràpids. Per entendre una mica més la diferència entre els tests ràpids i la tècnica Elisa, que determina els anticossos de la COVID-19, podríem buscar el símil de la prova de l’embaràs. Les proves ràpides d’embaràs se les pot fer una mateixa, però per assegurar-se que realment està embarassada anirà a fer-se anàlisis de sang per mesurar els nivells hormonals, per verificar-ho amb exactitud.

Si mirem el virus de la grip, que és d’una família de virus semblant (no igual) que la de la COVID-19, trobem que cada any la gent s’ha de vacunar. Per tant, la immunitat de la vacuna dura aproximadament un any. Però no tenim estudis que puguin corroborar-ho en el cas de la COVID-19.

En un futur, sens dubte, estarem més ben preparats per afrontar aquesta malaltia, tant pel que fa a la protecció com al fet de tenir les proves de laboratori estudiades i preparades.

El Dr. Albert Rimbau ens explica els tests per detectar la COVID19 a la Clínica Bofill